Escanejant la informàtica vol contribuir a l'explicació per a tots els públics de les diferents disciplines de la informàtica, les seves tècniques i les professions que s'hi associen, de manera similar a com ho faria un escàner de documents: amb una foto només de la superfície, tot i que prou detallada com per ser comprensible.
- Cover
- Title page
- Copyright Page
- Autors
- Índex
- Pròleg
- Presentació
- Visió general de la informàtica
- 1. Introducció
- 2. L’activitat professional relacionada amb la informàtica
- 3. La ciència informàtica
- 4. La tecnologia informàtica
- 4.1.1. L’arquitectura de l’ordinador
- 4.1.2. L’arquitectura de la xarxa d’ordinadors
- 4.1.3. La fabricació del maquinari i dels elements de comunicacions
- 4.2.1. L’enginyeria del programari
- 4.2.2. Altres característiques del programari i de la seva enginyeria
- 5. Reparació, formació, consultoria, auditoria i peritatge
- 6. Direcció d’empreses, departaments i equips informàtics
- 7. Comercialització de productes i serveis informàtics
- Arquitectura dels sistemes informàtics
- 1. Introducció
- 2. Programari dels sistemes informàtics
- 2.1.1. Accés al web
- 2.1.2. Correu electrònic
- 2.1.3. Sistemes de cerca a Internet
- • Heterogeneïtat. El sistema distribuït està format per una varietat de
- • Obertura. És desitjable que el sistema es pugui estendre fàcilment, és a
- • Seguretat. És un aspecte crític poder saber la identitat dels usuaris o agents
- • Escalabilitat. Un sistema és escalable si manté l’eficiència quan s’augmenten
- • Tolerància a fallades dels sistema. Quan un component del sistema falla,
- • Concurrència. Els diferents components d’un sistema distribuït poden
- • Transparència. La transparència persegueix que certs aspectes del siste-
- GNU/Linux i actualment està força estès atès que la seva llicència (GNU Public
- 3. Maquinari dels sistemes informàtics
- dor, d’un subsistema de memòria i d’un subsistema d’entrada/sortida.
- • Determinar quina operació ha de realitzar la instrucció (fase de descodi-
- • Obtenir les dades amb què s’ha d’operar (fase de cerca d’operands). El
- • Realitzar l’operació corresponent (fase d’execució). Durant aquesta fase
- • Emmagatzemar el resultat de l’operació (fase d’escriptura). De la mateixa
- • Identificar la instrucció següent que cal executar (control de la seqüencia-
- dors o drivers dels dispositius d’E/S. Aquests controladors ofereixen una interfí-
- 4. El sistema binari
- de representació que es defineixi per conveni per a cada tipus de dada. Això
- 5. Història
- 6. Sortides professionals
- Xarxes de comunicacions
- 1. Introducció
- 2. Una visió general de les xarxes de comunicacions
- 3. Les xarxes i el nostre entorn
- La telefonia mòbil: Si hi ha un fenomen que ha experimentat una expansió
- Missatgeria i xarxes socials: El tòpic que estar davant l’ordinador implica
- Distribució de continguts: Tota la indústria basada en el control de
- Càlcul distribuït: La possibilitat d’interconnectar milers (o milions)
- 4. La xarxa de xarxes: Internet
- Nivell de xarxa: Gestiona tots els aspectes vinculats a la connexió d’equips i
- Nivell d’Internet (o IP): Gestiona els aspectes d’encaminament i identifica-
- Nivell de transport: En el cas d’Internet, tots els equips tenen un identifi-
- Nivell de transport: Gestiona la fiabilitat de la transmissió i el control
- Nivell d’aplicació: Engloba tots els aspectes relacionats amb les aplicacio-
- 5. Les xarxes d’àrea local
- Concentrador o hub: Es tracta simplement d’un repetidor del senyal. Els
- Commutador o switch: Són equips més avançats que en comptes de repetir
- 6. Les xarxes d’àrea extensa
- Enllaç punt a punt: En aquest sistema es disposa d’una línia exclusiva de
- Circuit commutat: Es tracta d’una connexió d’extrem a extrem que ha de
- Commutació de paquets: En aquest tipus de connexió, les diferents LAN
- Enviament de cel·les: En realitat es tracta d’un cas concret de commutació
- 7. Les xarxes de comunicacions sense fils
- Infrarojos: Aquest mecanisme funciona exactament igual que la majoria de
- Radiofreqüència: És el que utilitza una emissora de ràdio AM o FM. Aquest
- Microones: Aquest mecanisme direccional normalment s’usa per enllaços
- Mode adhoc: En aquest mode, cada dispositiu es pot comunicar directa-
- Mode infraestructura: En aquest mode s’instal·len uns dispositius especials
- 8. Les xarxes de comunicacions i la seguretat
- Nivell físic: Res no impedeix “punxar”’ el cable per poder fer una escolta
- Nivell d’Internet i transport: La comunicació entre equips es basa en
- Nivell d’aplicació: Cada tipus d’aplicació té diferents vulnerabilitats segons
- Autenticitat: Garantir la identitat de les parts implicades en un intercanvi
- Privadesa: Garantir que només les parts autoritzades podran accedir a un
- Integritat: Poder detectar si un conjunt de dades ha estat modificat, tant en
- Disponibilitat: Garantir que un sistema estarà en marxa i s’hi podrà acce-
- Habilitar xifrat de dades: Atès que les dades es transmeten per l’aire,
- Habilitar filtrat per MAC: Tots els dispositius en xarxa tenen una adreça
- 9. La carrera de l’expert en xarxes de comunicacions
- 9.2.1. Les funcions de l’especialista en xarxes
- 9.2.2. Gestor de xarxes
- 9.2.3. Expert en seguretat o auditor
- 9.2.4. Desenvolupador d’aplicacions en xarxa
- CCNA: Nivell bàsic-intermedi. Engloba tots els fonaments bàsics sobre
- CCNP: Nivell alt. Capacita el professional per desplegar xarxes de gran
- CCIE: Nivell expert. Actualment hi ha un nombre molt limitat de persones
- Especialista: Hi ha diferents certificacions d’especialista en aspectes com
- Programació
- 1. Introducció
- 2. Què és un programa? Qui programa?
- 3. Història
- 3.4.1. Primera generació: Codi màquina
- 3.4.2. Segona generació: Llenguatge assemblador
- 3.4.3. Tercera generació: Llenguatges d’alt nivell
- 3.4.4. Quarta generació (4GL): Llenguatges quasi naturals
- 3.4.5. Cinquena generació (5GL): No ens posem d’acord
- 4. Algorísmica
- Algorisme de la truita de patates
- 4.1.1. Estructures
- 4.1.2. Dades
- 4.1.3. Organització dels programes (divide and conquer)
- 4.2.1. Complexitat algorísmica
- 4.2.2. Recursivitat
- 5. Traducció de codi font a codi màquina
- 6. Paradigmes de programació
- 6.5.1. Programació funcional
- 6.5.2. Programació lògica
- 7. Llenguatges de programació
- 7.1.1. BASIC
- 7.1.2. C
- 7.1.3. C++
- 7.1.4. Java
- 7.1.5. PHP
- 8. Programari lliure
- 9. El món laboral
- Gestió de dades: bases de dades i sistemes gestors de bases de dades
- 1. Introducció
- 2. Concepte de base de dades
- 3. Evolució de l’àrea de bases de dades
- SGBD orientats a l’objecte, mentre que els que han seguit la línia del segon
- geogràfica o la incorporació del temps com a element fonamental de carac-
- 4. Objectius dels sistemes de gestió de bases de dades
- ts emmagatzemats,
- radors (triggers en anglès).
- petició de confirmació de resultats. Aquesta petició causarà que l’SGBD garan-
- com trobar les dades que els usuaris necessiten. Per tant, l’SGBD necessita
- d’usuaris. Mentre que la identificació permet distingir entre usuaris
- d’encriptació.
- 5. Les bases de dades relacionals
- cional són:
- model de dades relacional:
- 5.2.1. Creació de taules i inserció de files
- 5.2.1. Consulta de taules
- 6. Sortides professionals
- model entitat-interrelació estès
- Enginyeria del programari
- 1. Introducció
- 2. Què és l’enginyeria del programari?
- 1. L’EP és una enginyeria. Això implica que les tècniques que en formen part
- 2. L’objectiu de l’EP no és tan sols produir un programari que “funcioni”
- 3. E
- de desenvolupament de programari (software development process en anglès)
- 3. Evolució històrica
- 4. Present de l’EP
- 4.2.1. Diagrama de casos d’ús
- 4.2.2. Diagrama de classes
- 4.2.3. Diagrama de seqüència
- 4.2.4. Diagrama d’estats
- 5. Tendències
- nents. Un cop fet l’anàlisi de requisits del sistema, aquests mètodes proposen
- 6. Sortides professionals
- Sistemes d’Informació (a les Organitzacions)
- 1. Introducció
- sistemes d’informació va de la conceptualització de la estratègia al impuls
- allunyarem de les interioritats de la tecnologia i que abordarem el seu ús
- com un tot al servei d’una organització: definirem els sistemes d’informació,
- 2. Una definició de Sistema d’Informació
- la nostra definició) de Sistema d’Informació (d’ara en endavant SI) on apa-
- 3. Un parell de classificacions elementals dels SI
- operativa pren decisions sobre el dia a dia de la activitat de la organització
- format per tres subsistemes d’informació, un per cadascun d’aquests tres
- nivells: estratègic, tàctic i operacional. Les fortes interrelacions que haurien
- 4. Aprofundint en el paper dels SI a les organitzacions
- valor externa o estesa.
- estratègia (i en les operacions) de les organitzacions. A la figura 5 presentem
- negoci (“a quins clients servim, amb quins productes, on va el nostre negoci”)
- amb l’estratègia de sistemes d’informació (“quins SI necessitem per a supor-
- 5. La evolució (històrica i tipus) dels SI a les organitzacions
- als departaments, especialment en funcions com la comptabilitat o
- l’administració de personal. S’automatitzaren els processos, normalment com
- filosofia del mainframe a negocis separats o a territoris allunyats geogrà-
- ficament. Els usuaris van començar a guanyar coneixement i poder sobre els
- al servei dels directius. Apareixen eines d’anàlisi i d’ajuda a la presa de decisio-
- un objecte central de valor per a l’organització i les seves relacions (clients,
- proveïdors, distribuïdors...). Les noves tecnologies de les comunicacions,
- Aquesta evolució històrica ens agrada perquè té una virtut addicional:
- sembla extrapolable a la història tipus dels SI en una organització concreta
- concepte sistema d’informació està indissolublement lligat a la potència de
- la tecnologia de la informació en cada moment. Potser com aquella mena de
- 6. Un catàleg dels SI
- solucions informàtiques a que ens referirem aquí són, bàsicament solucions de
- lema de SI se les denomina molt sovint (i també) sistema d’informació. Això
- Nosaltres en referirem a aquest producte software en cursiva (SI) per intentar
- diferenciar-lo del concepte general de sistema de informació.
- Les solucions individuals encara existeixen per temes molt específics d’un
- si. Tradicionalment aquests sistemes individuals acostumen a denominar-se
- ació de sistemes, donat que no es tracta de desenvolupament de software
- d’aquests és la transacció (d’aquí el segon nom d’aquests sistemes), és a dir,
- el registre de totes les activitats i accions particulars i formals de la organ-
- ització amb el seu entorn i dins d’ella mateixa. Tota compra, tot moviment
- sobre la que descansen els sistemes que suporten la presa de decisions de
- nivell superior (tàctics però també estratègics). En són la matèria primera.
- information navigation. Juntament amb els diferents tipus de SI decisionals,
- 7. Els rols professionals dels SI
- allò veritablement estratègic és executar en sentit estratègic.
- 7.1.1. El CIO
- SI/TI (per això també es coneix la gestió estratègica com a planificació estratè-
- 7.1.2. El cap de projecte
- jectes de TI que cal dirigir i gestionar individualment. I d’això s’encarrega el
- Un projecte és:
- • un conjunt d’activitats...
- • ... desenvolupades durant un temps...
- • ... per un conjunt de persones...
- • ... amb un pressupost econòmic determinat...
- • ... per a crear un producte, servei o resultat únic.
- que el cap de projecte haurà de donar explicacions i, per tant, són magni-
- Han de ser informàtics els que estiguin al capdavant d’aquestes tasques
- de management? El professional ideal hauria de tenir un rigorós coneixement
- Els rols funcionals es caracteritzen per estar relacionats amb respon-
- sabilitats tècniques. Aquestes responsabilitats les podem considerar concep-
- 8. La estructura i organització del Departament de SI
- La discussió sobre la forma de l’organigrama del departament de SI
- (jeràrquic, funcional, matricial) no és massa diferent a la que aplica a
- altres departaments d’una organització i necessita considerar les motivacio-
- erem molt rellevant i específica, és sobre la distribució del SI (i de les TI
- que li donen suport) en l’organització i el seu nivell de descentralització
- (o centralització). Aquesta és antiga, no és obvia i pot condicionar clarament
- Si el departament de SI pot ser centralitzat o descentralitzat, la seva
- funció informàtica també. Alguns processos de la cadena de valor es poden
- Com una evolució natural de la distribució de la funció informàtica i
- del departament de SI que l’acull, apareix la possibilitat de contractar a
- l’exterior –fora de la pròpia organització, a una tercera empresa– puntualment
- 9. Conclusions?
- Glossari
- Bibliografia
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta